Resum de l'any 2.010

Per rependre aquest bloc us poso les dades metorològiques enregistrades a la masia de Can Coll de Cerdanyola del Vallès durant el 2.010.

En primer lloc advertir que la divisió de l'any està feta per desenes, és a dir, cada més te tres parts:

• 1ª desena. Primers 10 dies.
• 2ª desena. Del dia 10 al dia 20.
• 3ª desena. Del dia 21 a final de mes.

La gràfica amb les mitjanes decenals de precipitacio (barres) i temperatures (linies) on veiem representades en ordre decreixent la màxima absoluta, la mitjana de les màximes, la mitjana de la decena, la mitjana de les mínimes i la minima absoluta de la decena.



Tot seguit les dades en xifres de l'any 2.010.

Maig quasi estiuenc

Després d'un mes d'Abril molt plujós i fresc, el mes de Maig podríem qualificar-lo com la seva antítesi doncs les dades i les percepcions ens parlen d'un mes molt sec i càlid. Hom podría arribar a creure que hi ha alguna llei de la compensació però senzillament ho podem explicar com el domini de situacions meteorològiques que al nostre pais tenen conseqüencies ben diferents.

L'observatori del barri de Serraparera de Cerdanyola porta funcionant des de Juliol de 1.991, circumstància que permet fer comparacions amb un periode d'anys mínimament útil, aixó em permet catalogar el mes de Maig passat com un mes sec i relativament càlid.

La precipitació total ha estat de 14,5 mm (la mitjana de 1997-2008: 53,1 mm) i la temperatura mitjana de 18,8ºC (la mitjana de 1992-2008: 17,8ºC).

A grosso modo i sense entrar en detalls ha estat un mes molt estable, quan no acostuma a ser-ho, i on han dominat les masses d'aire d'origen africà.

La primera decena va ser força càlida (anomalía de +1,8ºC) però la segona decena va ser més fresca del normal (-0,3ºC respecte a 92-08), finalment els darrers 11 dies van tornar a ser càlids (+1,5ºC). En quan a pluges, el dia 14 (6,8 mm) i el dia 1 (6,0 mm) donen la quasi totalitat de les pluges del mes.

Les temperatures extremes no son gens destacables, indici d'estabilitat termomètrica, doncs la màxima ha estat de 29,1ºC (dia 30) que és el cinqué maig de la serie 1992-2009 amb la màxima absoluta més baixa i la mínima de 8,3ºC (dia 2) que és el cinqué maig amb la mínima absoluta més alta. Per tant, si volguessim destacar alguna característica d'aquest Maig és que no hi han hagut ni calorades, ni fredorades, ni episodis plujosos importants.

Si ens fixem únicament amb l'àmbit del Parc de Collserola també tindrem que afirmar que ha estat sec i càlid.

Temperatura mitjana:

• Observatori Fabra.... 18,8ºC
• Masia de Can Coll.... 18,2ºC

Pluja total:

• Observatori Fabra.... 17,4 mm
• Masia de Can Coll..... 7,5 mm

De l'Observatori Fabra diposem dades des de l'any 1914 i aixó ens permet situar-lo a la història climàtica. Així, la temperatura màxima del mes de Maig al Fabra, 28.8ºC el dia 28 queda lluny d’altres màximes absolutes de Maig. Però la temperatura mitjana resultant d’aquest mes (18.8ºC), amb poc soroll, el col•loca en el segon lloc de la sèrie dels maigs més càlids, empatat amb el de 2005 i només superat pel maig de 1922 (18.9ºC).

Gràfica de les dades del mes de Maig a la masia de Can Coll.

Un any com els d'abans

Darrerament és habitual escoltar comentaris com "hem tingut un hivern com els d'abans" o "aquesta primavera plou com abans".

És cert?

Be, si partim de la base que la memòria meteorològica és bastant selectiva, aquestes afirmacions son una mica subjectives ja que normalment acostumem a recordar situacions meteorològiques extraordinaries o que ens han afectat directament d'una forma o una altra, la qual cosa no te perqué representar la realitat, de ben segur que molts dels que diuen aixó potser no recorden ni quin temps va fer el cap de setmana passat o la primavera passada.

Que es vol dir quan es diu aixó?

Tots sabem el sentit d'aquestes frases, es refereixen, com no, a que aparentment abans feia més fred a l'hivern i plovía més a la primavera.... o potser no?

Si una característica defineix el nostre clima diríem que és la irregularitat, que no vol dir altre cosa que hi han periodes plujosos i d'altres secs, anys més freds i altres més càlids i, entremig, trobem episodis que sobresurten com les onades de fred o de calor, les inundacions, les ventades o les sequeres. I aixó passava abans i segueix passant ara.

Quina és la diferència? És clar, la tecnología i els habits socials.

Actualment les cases estan molt millor preparades pel fred que 40 ó 50 anys enrera, les calefaccions son molt més efectives i arriben a tota la vivenda, lluny de les estufes que en prou feines escalfaven una o dues habitacions. Tampoc avui son gaire necessaries les bosses d'aigua calenta que ens possava la mare al llit. Respecte als hàbits socials, avui ens fixem molt més en si un cap de setmana plou o si ha nevat prou per anar a esquiar.

Avui en dia hi ha una preocupació pel temps meteorològic molt més important de la que hi havía unes poques dècades enrera. Els que ens dediquem fa temps a la observació dels fenomens meteorològics ho podem corroborar. Gran part de culpa la tenen els mitjans de comunicació, especialment la televisió, per be i per malament, doncs ens han acostat les previsions meteorològiques de forma que molta gent coneix i compren molts mots tècnics que abans ningú entenía. Per altra banda, aquesta divulgació força útil xoca amb el tractament massa efectista i poc objectiu envers al tema mediambiental per excelència, el canvi climàtic.

És cert que les temperatures van pujar el darrer quart del segle XX però l'augment és tant imperceptible per nosaltres com sería passar de 20º a 20,5º. Ens posen la por al cos amb previsions de grans augments de temperatura però aquesta primera dècada del segle XXI les temperatures no pugen i ens parlen de que plourà menys quan la mitjana de precipitació actual és la mateixa de fa 50 anys. El canvi climàtic és un tema massa complexe com per tractar-lo d'una forma tant frívola com ho fan els nostres mitjans de comunicació.

No ens deixem suggestionar, seguiran havent-hi episodis de calor i de fred, de pluja i de sequera com sempre hi ha hagut al nostre clima. És important saber que la Meteorología i la Climatología no son ciències exactes i, per sort o per desgracia, les úniques previsions relativament fiables no van més enllà de les 48 hores, com per creure en previsions a 100 anys.

Un Febrer ensopit

La saviesa popular ens parla del Febrer com un mes on el dia s'allarga i el Sol comença a escalfar decididament però també trobem moltes referències a un mes canviant, tant és així que al refranyer trobem moltes dites que parlen del "Febrer boig".

"Pel Febrer, un dia al Sol i l'altre al braser"
"Febrer el curt, brau i tossut"
"Lo Febrer, de cap o de cua l'ha de fer"

En castellà n'hi ha també un munt i tots destaquen les mateixes característiques:

"Febrerillo es un mes corto, voluble y loco; trae viento, frío, nubes y sol, de todo un poco"

Uns exemples que ens parlen de la variabilitat d'aquest mes, l'últim de l'hivern meteorològic i on encara son habituals les onades de fred intenses, especialment d'origen continental on el fred acumulat al centre i nord d'Europa durant tot l'hivern pot arribar a Catalunya guiat per una major ondulació de la corrent en jet, ja habitual a la primavera, que trasllada cap el nord masses d'aire més temperades i porta freds més al sud.

El que també reflexa el refranyer son les ganes de que s'acabi l'hivern i que comencin a florir i brotar els arbres i plantes primerencs que anuncien una primavera propera, per aixó trobem moltes referències a l'ametller:

"Mai ha passat el Febrer sense vestir l'ametller"

Tantmateix, com la majoría d'aquestes dites tenen un origen rural, la propera collita comença a preocupar i trobem indicacions ben evidents respecte a la pluja i la neu:

"Febrer abeurat, mig any assegurat"
"Aigua en Febrer, bona pel sementer"
"La neu al Febrer, marxa com un gos llebrer"
"Neu de febrer, aigua en un paner"

Si ens diuen que l'aigua és molt beneficiosa pels camps, també ens parlen d'un mes força sec, circumstància que corroboren les dades climàtiques que situen al Febrer com un dels mesos més secs de l'any:

"En Febrer rega el teu planter"

Per tant, aquesta preocupació acabaría veient-se reflectida en dites que ens permeten fer alguna previsió, si més no de caràcter general, en referència a algun dia concret:

"Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu"

La Candelera és el dia 2 de Febrer i caldría saber si plou o fa sol per planificar els treballs al camp. Però, realment és un pronòstic fiable? Segons, la comprobació amb series climàtiques de llarga durada s'acaba complint un 60% de les vegades, o sigui, gairebé la meitat de les vegades. Malgrat tot, cal dir que aquesta previsió d'origen popular te gairebé la mateixa fiabilitat que els models matemàtics que fan previsions estacionals (les que ens diuen si l'hivern será fred o plujós o a l'estiu fará més calor o més fred del normal). I sense gastar tants diners......

Que ha passat aquest any?

Doncs majoritariament va ploure, degut a un profunda depressió situada a sobre de la Península Ibèrica però pocs dies després l'inestabilitat va anar desapareixent, tant és així que des del dia 6, a Can Coll, la precipitació inapreciable (< 0,1 mm) recollida al pluviòmetre prové de les rosades nocturnes propies de nits serenes. N'obstant, al Pirineu, sobre tot al lleidatà, el dia 11 van tenir una de les nevades més intenses dels darrers hiverns.

La resta del mes la tranquilitat ha sigut la nota dominant, contradient a les dites que parlen de Febrer boig. Ni fredorades ni calorades, la falta de temperatures extremades no és indici de res i curiosament, malgrat ser un mes assolellat, les mitjanes parlen d'un mes normal o un pel més fred del que és normal, degut especialment a unes màximes molt contingudes.

Que passarà al Març? Encertarà la dita popular i l'hivern marxarà definitivament?

Us ho explicaré d'aquí a un mes!!! De moment, gaudiu del temps que faci.

Un Gener mogut

Quan em disposava a fer el resum del mes de Gener d'aquest 2.009 he vist que sería molt dificil evitar caure amb una bipolarització, ignorant gran part del que ha succeït durant tot el mes i centrar-me només en els dos fets meteorològics que han marcat aquest primer mes de l'any al Vallès i comarques veines, la nevada del dia de Reis i la ciclogènesi explosiva del dissabte 24.

Començaré per ordre cronològic amb la nevada del dia 6 de Gener que s'anava dibuixant els primers dies de l'any amb una massa d'aire fred important a nivells mitjos i baixos de la troposfera sobre el nord i l'est d'Europa. Al mateix temps, l'anticicló que durant les festes nadalenques va dominar el panorama centreeuropeu es desplaçava cap a l'Atlàntic juntant-se de forma circumstancial amb el de les Açores permetent que la massa freda arribés relativament intacta a sobre nostre.

Al següent mapa, que correspon a 850 hPa (uns 1.500 metres d'alçada), veiem com la massa freda, amb colors verds i blaus, ens envaeix clarament i la formació d'una depressió a la Mediterrània Occidental indicava inestabilitat. Teníem el coctel perfecte per nevar fins molt avall a casa nostra, tot i que va faltar un petit detall que va evitar que la nevada cuallés a cotes més baixes del que ho va fer (100-150 m.); en alçades mitges (uns 5.000 metres) no hi havía tant de fred en proporció al que hi havía a 1.500. Aixó va impedir que tinguessim forts desplomaments i creixement de núvols potents.


Malgrat aquest detall, que no va empanyar l'esdeveniment, varem poder viure una tarda de Reis amb una nevada de les que feia molt temps no veiem al Tibidabo. Flocs ben grossos que cuallaven a l'instant i nevada densa que feia gruix ràpidament. A la masia de can Coll, a 140 metres d'alçada, va començar a ploure a l'hora de dinar amb una temperatura d'uns 3º que durant la tarda va anar baixant i els flocs van apareixer, primer barrejats amb aigua i al vespre-nit, coincidint amb la major intensitat de precipitació, la neu va enfarinar el terra. Entre 1 i 2 centímetres que van aguantar tota la nit, sense precipitació, fins que al matí del dia 7 va desapareixer aquesta capa tant fina.

Com ja he dit, tal com pujavem en alçada a Collserola el gruix de neu era més gran fins els 8 cm que es van mesurar a dalt del Tibidabo, on gairebé tota la precipitació va ser neu.

La situació posterior no va evolucionar cap a una onada de fred, com més d'un cop ha passat després d'un episodi de nevades a la costa, sino que l'anticicló europeu va marxar cap a la Mediterrània Oriental i Europa Occidental va quedar dominada per un centre depressionari molt profund a l'Atlàntic Nord, tal com veiem al següent mapa (isòbares en blanc i fred en alçada en colors).


I així arribem al segon episodi destacat d'aquest Gener, la ciclogènesi explosiva que va donar lloc a ventades no mesurades mai per alguns observatoris i va provocar molts desperfectes i, malhauradament, desgracies personals.

Arbres caiguts per la força del vent sobre cases i pals elèctrics van ser la causa dels nombrosos danys materials que van haver a la nostra comarca i a les comarques veines. A Cerdanyola els barris que van patir més problemes van ser Bellaterra i Montflorit (a tocar de Can Coll), degut a la presència important de arbres, pins majoritariament, que no van aguantar uns vents molt forts durant unes quantes hores.

La causa del vent va tenir origen en el que anomenem ciclogènesi explosiva o bomba meteorològica que no és res més que una depressió que neix al voltant d'una gran depressió en aigues fredes i que evoluciona de forma sobtada i intensa, de forma que en poques hores tenim pressions molt baixes, la que ens va afectar tenía 965 hPa al seu centre, i un gradient (diferència de pressió entre llocs propers) molt gran.

Tot seguit podeu veure a l'imatge de la matinada del dia 24 com la profundissima depressió avançava pel Cantàbric per entrar pel sud França al matí, que va ser quan ens va afectar més directament.


Vents màxims de 90 a 110 km/h van ser força habituals al Vallès i als voltants. 100 km/h a Cerdanyola, 96 km/h a Sabadell o 102 km/h a Castellbisbal son algunes de les dades oficials de les ràfegues màximes però el que va ser més important van ser les mitjanes de vent d'aquell matí, doncs a més d'un observatori van tenir mitjanes d'uns 50 km/h entre les 6 del matí i migdia. Hom pot imaginar que aquesta força constant sobre uns arbres amb grans copes (que provocaven l'"efecte vela"), troncs molt llargs i soques petites, com els pins blancs, va ser definitiva per debilitar-los prou com per que una ràfega més forta el pogués tombar.

Així com les nevades son un fenomen més recurrent a les nostres contrades i quasi cada any veiem, si més no a prop, la caiguda de flocs, una situació meteorològica com la viscuda el dia 24 de Gener no és gens habitual malgrat que hi estem exposats. És més normal a les Illes Britàniques, nord de França o, fins i tot a Galicia, però aquí no acostuma a arribar amb la virulència de l'altre dia.

He sentit aquests dies que fenomens de característiques similars podríen ser més freqüents degut al Canvi Climàtic i no és cert. Ciclogènesi explosiva hem tingut i tornarem a tenir, és un fenomen meteorològic conegut que com he dit afecta més sovint a latituts més altes però no és insólit al nostre pais, i pot tornar a passar. Amb més freqüència? Segons l'informe sobre el Canvi Climàtic tindría que haver-hi un menor gradient entre latituts mitges i altes, per tant un fenomen així tindría que ser menys habitual. Sigui com sigui, i pel be general, que trigui molts anys en repetir-se.

2.008: L'any de la sequera??

Sí, el titol és una pregunta perque ningú negará que aquest any que ens deixa hem escoltat la paraula sequera fins a l'avorriment. Però realment n'hi havía per tant d'enrenou?

La sequera és un fenòmen habitual al clima mediterrani on les pluges cauen gairebé sempre de forma irregular, tant en distribució geogràfica com cronològica i aquest any ha estat un clar exemple.

És clar que el dèficit de pluges s'anava arrossegant des de fa uns anys ja que no podem parlar de sequera per tenir una tardor o un estiu molt secs sino que calen diverses estacions amb poca pluja perque la vegetació i els embassaments mostrin nivells hídrics preocupants.

Aquest any 2.008 va començar amb un hivern força sec i molt suau degut al domini de situacions d'origen atlàntic temperat. L'anticicló movent-se entre les Açores i la Península Ibèrica sumat a les baixes pressions que circulaven per l'Atlàntic nord, causa directa d'un dels hiverns més plujosos a les Illes Britàniques, van evitar que les masses d'aire fred s'acostessin a les nostres contrades i els fronts arrivessin molt desgastats. Les temperatures de Gener i Febrer van estar molt per sobre de les normals i les pluges van ser escasses, com mostren clarament els butlletins climàtics del Meteocat.

Com a dada curiosa, a Cerdanyola la mínima del periode fred (Octubre fins Abril) es va mesurar el 17 de Novembre del 2.007, encara a la tardor, concretament els -4,6º que van representar un rècord de fred al Novembre però que no van ser auguri d'un hivern per sota de la mitjana.

Al Març la situació atmosfèrica era molt similar, absència quasi general de precipitacions i temperatures molt semblants al Febrer però normals respecte a la mitjana.

Després d'una munió de mesos amb dèficit de pluges, amb els embassaments de les Conques internes de Catalunya (Ter, Llobregat...) amb xifres baixíssimes (inferiors al 25% en conjunt) i amb la perspectiva del periode de l'any més sec i càlid ben a prop, les noticies al voltant de la sequera omplien dia sí, dia també els informatius dels nostres pais. Tothom recordará l'imatge lamentable que van donar els nostres polítics.

Però quan tothom ja començava a patir per l'estat del seu jardí i amb l'ombra de les restriccions d'aigua, inclús per beure, a l'horitzó.... va començar a ploure.

L'Abril, tot i que encara va ser un mes sec al voltant de Barcelona, ja va ser plujós a gran part del Pirineu i de l'interior de Catalunya. El problema era que les comarques on es troben els embassaments més necessitats no van rebre molta pluja, va a ser les capçaleres dels rius que van a parar a l'Ebre, riu on els index dels embassaments no parlaven de sequera, el lloc amb la precipitació va ser més generosa.

Però la situació atmosfèrica i la disposició de les isòbares semblava canviar per millor, més precipitació s'entén.

A primers de Maig es va anar configurant la formació d'una depressió aïllada en nivells alts de la troposfera, el que popularment es coneix com "gota freda", i que va ser l'inici per que les pluges comencessin a dominar el panorama a la meitat est de Catalunya. En pocs dies els nivells dels pantans van començar a pujar i si al litoral i prelitoral va ser normal mesurar el mes de Maig entre 100 i 200 mm, en punts de les capçaleres del Ter i del Llobregat van recollir fins 400 mm en un mes que va marcar rècords de precipitació.

Juny va continuar la tònica i la primera meitat va ser molt humida i fresca, de manera anormal respecte als darrers inicis de l'estiu meteorològic. Arribàvem a Sant Joan amb una situació diametralment oposada, amb uns embassaments molt més plens i uns boscos remullats i verds que feien ser optimistes davant el perill d'incendi de cada estiu.

Però aquest final abrupte de la sequera com a noticia estel·lar, no va ser l'inici d'un estiu plujós i malgrat el Juliol va continuar essent dominat per les tempestes al Pirineu i Prepirineu, a la costa i prelitoral el temps va ser més aviat sec, interromput per alguna tempesta més o menys forta. De fet el que acostumem a tenir al nostre estiu.

I així va seguir a l'Agost i al Setembre, inclús gran part d'Octubre, en aquest cas tornava a ser preocupant perque ens trobavem al periode més plujós de l'any, estadísticament. El domini persistent de l'anticicló de les Açores provocava que els fronts de les depressions que regaven Europa passessin molt desgastats per Catalunya i ni tant sols el poc aire fred que deixaven al seu pas permetía el creixement de nuclis tempestuosos. Va ser a finals d'Octubre quan una onada de fred d'origen polar va tornar a portar un episodi de pluges i nevades importants que va deixar neu, de forma insòlita per ser l'Octubre a llocs tant inusuals com Cervera, Prades, Moià, Montserrat i fins i tot es van veure flocs al cim del Tibidabo.

Novembre, mes en que observem de forma clara la transició de la tardor a l'hivern, va començar amb el final de les pluges d'Octubre, va seguir tranquil i fresc per acabar amb una bona onada de fred que va deixar les primeres glaçades al Prelitoral (a la masia de Can Coll la mínima va arribar a -2,8º) i la neu va caure de forma més perceptible als cims de Collserola tot i que gairebé no va cuallar.

I per acabar l'any, Desembre va portar la seva particular situació extarordinaria amb la llevantada que al voltant de Sant Esteve va afectar de forma molt important la costa catalana, sobre tot del Llobregat cap el nord, amb importants destrosses a platges del Barcelonés, el Maresme, la Selva i l'Empordà i quantioses pluges especialment important a la ùnica conca que encara estava en fase d'excepcionalitat per la sequera, la conca de la Muga a l'Empordà, on el pantá de Boadella ha doblat el seu volum en pocs dies. D'aquesta forma, cap embassament catalá es troba en situació tècnica de sequera al final d'un any en el que més s'ha parlat i discutit per la sequera, que com tots sabem tard o d'hora tornará perque és endèmica del nostre clima.

Alguna vegada aprendrem a gestionar-la de forma correcta? Recordeu, ara que tenim aigua de sobres cal seguir estalviant. Segur que n'heu sentit algun cop el conte de la cigala i la formiga, potser que pensem qui volem ser.

Pel que fa a les temperatures, 2.008 no passará a la història per ser un any càlid, com alguns suposats experts auguraven al principi. A un hivern més càlid de l'habitual va seguir la resta de l'any amb valors normals o més frescos del normal. La mitjana anual ha quedat lleugerament per sota de la dels darrers 20 anys i sembla voler confirmar la tendència a un lleuger refredament des de l'inici del segle XXI.

Com será l'any 2.009? Seguirá aquesta tendència al refredament? Be, tot sembla indicar que ho sabrem després de viure-ho, a priori fer qualsevol pronòstic és qualsevol cosa menys fiable.

L'alè de l'hivern

Ja ens trobem a la segona quinzena de Novembre, la darrera de la tardor meteorològica. Els dies ja son molt curts, les nits tenen gairebé 14 hores i la sensació de que l'hivern ja és a tocar és cada cop més evident.

Les neus de finals del mes d'Octubre van deixar ben blanques les muntanyes més altes (i no tant altes) del nostre pais, donant valor a la dita popular castellana: "Para Todos los Santos, nieve en los altos", potser massa i tot. Nevades inèdites queien en alçades de 600 a 800 metres, inclús al cim del Tibidabo es van veure voleiar flocs barrejats amb aigua.

La segona part d'aquest episodi de pluja i neu no es va demorar gaire. El primer cap de setmana de Novembre la massa d'aire fred dels últims dies Octubre va tornar-se més atemperada i força humida. Degut a aixó els dos primers dies de Novembre a Can Coll van caure 33,9 mm, sense comptar els litres que van caure la matinada del 31 a l'1 (fins les 8 hores solars) que tot i caure en Novembre corresponen meteorològicament a Octubre. Al barri de Serraparera, des de la mitjanit varem mesurar 52,3 mm, ja per sobre de la mitjana mensual.

A la imatge de la dreta podeu observar la situació meteorològica que dona precipitacions més generoses al litoral i prelitoral català. Una depressió centrada al Golf de València ens envía vents de garbí, amb molt recorregut marítim, que xoquen directement amb Catalunya degut a la configuració SW-NE de la linia de costa. Malgrat tot, la massa d'aire més fred (de color verd) no va centrar-se sobre Catalunya, situació que hauría donat forts ruixats.

El balanç de pluges recollides a Can Coll la setmana a cavall d'Octubre i Novembre va ser de 115,6 mm. Deu n'hi do!!

Lluny de començar un periode de pluges com va passar al Maig i al Juny, la depressió es va desfer a sobre nostre deixant pas a un anticicló que estabilitzaría l'atmosfera. Les boires a l'interior de Catalunya i les boirines al Vallès començaven a guanyar el protagonisme que tenen durant l'estació més freda de l'any.

Perqué passa aixó?? Cal tenir en compte que la terra s'escalfa i es refreda més ràpidament que el mar. A l'hivern, les nits llargues permeten que les comarques que queden enclotades tinguin més temps per refredar-se. Quan aquesta situació d'estancament persisteix provoca una saturació de l'aire donant lloc a boires que, en determinades comarques amb l'ajuda de grans rius (p. ex. l'Ebre), poden durar dies i dies.

Al Vallès, per contra, poques vegades s'arriva a saturar l'aire, per tant son molt habituals les boirines amb visibilitats entre 1.500 i 2.000 metres però no inferiors a 1 kilòmetre, que és quan parlaríem tècnicament de boira. A l'esquerra podeu veure el mapa del dia 8 de Novembre amb una anticicló centrat a la Península que no va durar gaire, el pas d'un front fred impulsat per la depressió del sud de Groenlandia l'escombraría en el seu camí cap a l'Europa occidental. A la nostra comarca va arrivar sense gaire energía recollint entre 1 i 5 mm només.

L'evolució posterior va definir la formació d'un gran anticicló atlàntic (a baix teniu el mapa del dimecres 19 de Novembre), amb pressions superiors a 1.040 hPa (la pressió mitja sería d'uns 1.013 hPa), evidenciant el que anomenem tècnicament situació de bloqueig que impideix el pas de depressions per la ruta habitual de l'Atlàntic Nord i les fa circular molt més al nord, fins i tot a l'Àrtic, i que rellisquin cap al sud per la part dreta de l'anticicló. És la tìpica formació d'onades de fred a Europa occidental doncs les depressions han adquirit caracterísques polars o àrtiques en el seu recorregut i es desplomen cap a nosaltres arrossegant molt d'aquest aire fred. Podría ser la situació que visquéssim a partir del proper cap de setmana, almenys aixó indiquen avui els models meteorològics.

Un Octubre històric

Acaba el mes d'Octubre amb una situació del tot excepcional per les dates tardorenques que encara ens trobem ja que les referències les tenim que buscar, com aquell qui diu, als llibres de Història.

En efecte, dimecres passat dia 29 van caure nevades a llocs on és insòlit a l'Octubre, per molt avançada que sigui la data. Horta de Sant Joan, Prades, Cervera, Moià, son alguns dels llocs on van veure nevar, agafés o no, després de molts anys a l'Octubre o, inclús, no hi havía referència meteorològica del fenòmen.

Com diem, tenim que anar força enrere per trobar una situació similar amb precipitació i neu a cota tant baixa en dates tant prematures. Sembla ser que l'any 1.919 el dia 31 d'Octubre va tenir una similitut amb el que va passar dimecres, les dades de l'observatori Fabra en son testimonis. Aquell dia també va ploure degut a una depressió situada a sobre nostre i la temperatura va anar caient durant el dia fins que l'observador va mirar la dada el mati del dia 1 de Novembre, 2,6º i 29,0 mm que van quedar anotats al dia del nou mes, malgrat corresponguin a Octubre. El passat dia 29 la temperatura mínima va arrivar als 2,7º a migdia i sabem per fonts del tot fiables que a la plaça del Tibidabo, punt més alt de Collserola, va caure aiguaneu, no així a l'Observatori Fabra on tota la precipitació va ser líquida.

Una altra dada no tant extraordinaria va ser la quantitat de precipitació. Veníem d'uns mesos d'Agost i Setembre molt secs i tot indicava que l'Octubre acabaría amb un dèficit molt important. Unes quantes perturbacions que podíen haver-nos afectat van acabar regant terres valèncianes i aquesta depressió apuntava al mateix però al final no va ser així, ens va afectar de ple. 36 hores quasi continuades de pluja a la nostra comarca van donar quantitats força generoses com els 55,9 mm caiguts a la masia de Can Coll i que va representar l'episodi més plujós des del mes de Maig.

Tot seguit podeu veure una captura del radar del Meteocat, on és evident l'extensa taca de precipitació que des del mar avançava terra endins.


La resta del mes no va ser gaire destacable en quan a episodis destacables si no fos pel primer refredament de la tardor que el dia 4 va fer arrivar el termòmetre fins els 6 graus. N'obstant el fred no es va mantenir, tornant a temperatures suaus durant gran part del mes causades per la presència de vents d'origen marítim impulsats per perturbacions situades al sud de Catalunya.

El nivell de precipitacions del mes era veritablement baix si no hagués estat per l'episodi de pluges que hem viscut aquesta darrera setmana. Fins el dia 26 no portavem ni 10 mm a Can Coll, aixó sí amb molts dies de pluja minça. Han estat els darrers cinc dies del mes els que han posat les coses al seu lloc, com a clar exemple de la irregularitat del nostre clima mediterrani, i si fem cas a les previsions hom diría que les pluges seguirán el cap de setmana de Tots Sants.

L'ombra de la sequera

Qui no recorda l'enrenou polític i mediàtic que va donar de sí la sequera aquesta passada primavera. Que si vaixells cap aquí, transvassaments cap allà.... a no, no eren transvassaments, eren canyeríes d'anada i tornada, uns volen l'aigua per beure i els altres no la volen donar per omplir piscines, l'aigua és meva, no, no, és de tots, estimada Verge de Montserrat.... Si us plau!!!

Lamentable, tot molt lamentable!!

Poc després, un episodi de pluges primaverals extraordinari que va afectar de forma important a les comarques on es troben els embassaments que nodreixen la conurbació barcelonesa, va calmar els ànims i, per sort, deixàrem d'escoltar desproposits.

Els prop de 500 mm de pluja caiguts a punts del Berguedà, Ripollès o Osona van omplir ràpidament uns pantans, de forma que embassaments com La Baells o Sau-Susqueda van passar de tenir el 15-20% de la seva capacitat a estar gairebé plens en un interval de poques setmanes.

Aquest esdeveniment allunyava la por a la sequera just abans de l'estiu, periode sec per excel·lència, malgrat a indrets de les comarques que he anomenat és una estació plujosa gracies a tempestes vespertines molt habituals. Aquestes es van presentar al Juliol però a l'Agost i al Setembre, que son els mesos amb més tempestes, aquestes han estat per sota del promig, així com la quantitat total de precipitació.

Pel que fa als embassaments, no és una situació preocupant hores d'ara malgrat ens acostem a l'hivern, que competeix amb l'estiu com a estació més seca a Catalunya, tot i que l'evapotranspiració és molt inferior.

A Collserola la situació és un xic diferent. La pluja de Maig i Juny va remullar força els nostres boscos de manera que el risc d'incendi va ser molt més baix del que és normal un estiu. A l'estació meteorològica de la masia de Can Coll mesuravem 270,2 mm entre Abril i Juny, més del doble de la mitjana, inclús al Juliol rebíem 41,1 mm que en gran part corresponíen a la tempesta del 12 de Juliol, breu i molt intensa. I aquí s'acaben els superavits. L'Agost, el Setembre i el que portem d'Octubre son els mesos més plujosos a la costa-prelitoral central i han caigut 40,8 mm quan el normal és que caiguin uns 200 mm, per tant, una cinquena part respecte a la mitjana. A aquestes dades podríem afegir que des del 6 de Juny fins el 17 d'Octubre, més de 4 mesos, només hem registrat 4 dies amb precipitació superior als 5 mm.

És clar que podem donar les gracies de les pluges de la primavera perque sense elles la xifra total de precipitació durant aquest 2.008 sería extremadament baixa. No és descartable que els propers dies o les properes setmanes tinguem algun episodi de pluges de llevant o de xaloc que tant ha afectat a la Comunitat Valenciana darrerament però que a nosaltres ens ha passat de llarg.

Com podeu imaginar, és més un desig que no pas una previsió, més que res perque aquestes situacions que deixen les quantitats més importants de pluja a les nostres comarques son de dificil pronòstic, inclús a poques hores, degut a la presència de depressions amb aire fred en alçada que queden aïllades de la circulació general i tenen un moviment erràtic en la majoría de casos. Un exemple típic sería el del passat 10 d'Octubre amb un anticicló al centre d'Europa, que abarcava Catalunya, que disposava les isòbares per enviar un fluxe de llevant a les costes mediterrànies penínsulars i una bombolla d'aire fred a uns 5.500 metres d'alçada orbitant al voltant de l'estret de Gibraltar i que en el seu moviment va afectar a moltes provincies de la meitat sud i sudest.


Posats a demanar, o a somniar, no estaría gens malament una situació atmosfèrica com la que estava prevista cinc dies abans del dia del mapa anterior i que podeu veure tot seguit, on les taques de colors representen la pluja prevista. L'embossament en alçada ben a prop nostre i vents de xaloc (SE) en superficie. Ideal.... però no es va complir.

Tant de bo acabi aviat aquesta mala ratxa amb les pluges, més que res per no tornar a escoltar bajanades l'any que ve.

Setembre asseca les fonts o s’emporta els ponts

No he trobat un titol més adient al resum de Setembre que el refrany que fa referència a aquesta doble faceta del mes que ara acaba.

Al Vallès sempre quedará el record, viscut o escoltat, dels aiguats del 25 de Setembre de 1.962 que tanta desgracia va portar a la comarca. Tot seguit podeu veure una imatge del riu Sec al seu pas per Cerdanyola d'aquella situació extraordinaria.


Doncs be, aquest mes ha estat tot el contrari. A Cerdanyola hem recollit un quart o menys de la pluja que cau de mitjana al Setembre, traduit en dades s'han mesurat des dels 22,8 mm a la masia de Can Coll fins als 14,7 mm al barri de Serraparera, molt poc comparat amb els 80 mm de mitjana. Malgrat tot, és normal que a les dades històriques trobem grans diferències, per exemple, al 2.006 a Serraparera van caure 213,2 mm i a l'any seguent només 5,4 mm. El refrany sembla del tot justificat.

Respecte a les temperatures, aquest mes marca l'inici de la tardor meteorològica, n'obstant és ben normal que la primera quinzena encara recordi molt a l'estiu. Aquest any ha estat molt clar. Un quants dies d'ambient molt càlid ens van acompanyar fins la Diada, el dia 5 va marcar la màxima amb 32,7º i les mínimes diaries voltaven els 19-20 graus, però va ser a la segona quinzena, amb una petita entrada d'aire fred, quan aquesta sensació estiuenca es va tallar. Pluges molt irregulars a l'arc mediterrani amb ruixats intenssos i inundacions a llocs com la costa Daurada o a localitats valencianes com Sueca que varen recollir prop de 400 mm en només 24 hores. En canvi, al Vallès no acabaven d'arrivar pluges en condicions, potser perque la massa d'aire que ens va afectar era un pel més seca i més freda.

L'embossament d'aire fred que provocà les precipitacions abans esmentades no va pujar suficientment de latitut. No gosaré dir si per sort o per desgracia però no hagués anat malament que els nostres boscos i els conreus haguessin rebut una bona regada després de l'estiatge. La vinya li ha costat engreixar-se per falta d'aigua i si passegeu per Collserola trobareu els torrents molt secs i els arbres, tot i que adaptats al medi, comencen a notar la falta d'humitat.

Tot seguit teniu el gràfic de les temperatures de Setembre (màximes en vermell, mínimes en blau i mitjanes en negre) i les precipitacions diaries representades amb barres.

La conclusió que en treuríem és que hi ha una clara davallada de les temperatures, típica de l'inici de la tardor, i que les pluges, minces en general s'agrupen a la segona quinzena, sobre tot els dies 22 i 23 que degut a ser dies amb cel cobert la amplitut tèrmica (diferència entre màxima i mínima) va ser molt petita.

Adeu estiu, Hola tardor

Aquest cap de setmana arriba la tardor o s'acaba l'estiu, com vosaltres voleu. Ja veurem quins fets meteorològics ens depara la nova estació però respecte a l'estiu que s'en va podríem dir que no passará a la història per cap fet destacable.

La crònica d'aquest 3 messos passats podríem resumirla en dos conceptes: Poca pluja, sobre tot a l'Agost i temperatures normals respecte als darrers 15 estius.

Si fem memoria, recordarem que fins gairebé Sant Joan varem tenir un temps plujós i amb temperatures fresques de forma que aquest any va ser el que les temperatures estiuenques van arribar més tard des de 1.992, segons l'observatori de Serraparera al nord de Cerdanyola.

La primera advecció de calor va coincidir amb l'estiu astronòmic (19-20 de Juny) amb una bombolla càlida d'origen africá. Aquesta situació va tallar el periode de pluges trasllandant-lo cap al Nord, de tal forma que a la part occidental d'Europa parlen de que no han tingut estiu degut al pas de perturbacions atlàntiques que els hi han dut pluges i temperatures fresques.

La jaqueta i el paraigues eren part indispinsable del vestuari a les illes Britàniques quan aquí començavem a gaudir de la platja i del sol.

El mes de Juliol va ser, meteorològicament parlant, d'una monotonía exaperant llevat d'alguna excepció com el dia 12 quan un solc produit per una perturbació activa va deixar pluges i tempestes abundants. A Cerdanyola va estar plovent al vespre de forma moderada però va ser ja de nit, entre 22:30 i 23:00 quan va caure un bon petac d'aigua de forma sobtada amb puntes d'intensitat superior a 100 mm/h però de forma breu. El total de la pluja va marcar la major quantitat de tot l'estiu, a Can Coll varem recollir 37,9 mm però a l'observatori Fabra la quantitat va ser molt més important amb 57,2 mm.

Aquí podeu veure la imatge del radar, en hora solar per tant les 22:36 hora civil, quan arriba la linia de tempestes molt intenses per l'oest.


A partir d'aquí va tornar la monotonía. Temperatures màximes entre 27 i 32 graus i mínimes entre 15 i 19 graus reflectíen la poca variació de situacions meteorològiques que podríem dibujar amb l'omnipresència de l'anticicló de les Açores a l'oest de la Península Ibèrica enviant una falca cap a nosaltres i una munió de depressions circulant a latituts més altes acompanyades de fronts que normalment arribaven molt desgastats amb alguna sorpresa com el dia 24 de Juliol que van caure 3,2 mm a la masia de Can Coll en una tempesta molt local.

El balanç de Juliol seríen una precipitació de 41,1 mm, més del doble del normal, i una temperatura màxima de 33,3º el dia 31 i una mínima de 13,5º, el dia 4, molt moderades.

L'Agost, per contra, va començar amb calor de plena canícula. Les màximes entre 32 i 36 graus sovintejaven a Cerdanyola entre el dia 3 i el 7 i la causa va ser un debilitament de l'anticicló atlàntic i l'advecció sahariana corresponent, similar al que va passar per Sant Joan però aquest amb més força. Posteriorment, la mateixa monotonía de tot l'estiu dibuixaría una situació com la que hem descrit pel Juliol amb alguna excepció, com no, doncs el 12 d'Agost varem tenir una ponentada molt reescalfada per la fricció dels vents sobre la Península i va permetre assolir la màxima temperatura de l'estiu, a Can Coll 36,3º.

Deu dies més tard, el 22 d'Agost, una tempesta poc abans de la mitjanit va deixar la precipitació més important del mes, i gairebé la única, amb 15,0 mm. El balanç total de la pluja d'Agost va ser de 15,7 mm, bastant per sota de la mitjana degut a la escasa presència de tempestes un dels mesos més habituals d'aquest fenòmen meteorològic. Les temperatures mitjanes si que van ser les normals, si cal alguna dècima superior a la mitjana.

I ja arrivem al Setembre amb unes situacions propies de l'estiu amb temperatures molt semblants a les que teníem la segona quinzena d'Agost però amb una efectivitat dels fronts en quant a masses d'aire més fredes més evident però no pas en quant a precipitacions. Al Pirineu si que ha caigut molta aigua però al litoral i prelitoral central en prou feines hem arrivat als 5 mm aquestes primeres setmanes, en concret a Can Coll 2,5 mm i 2,2 mm al Fabra, la major part en una tempesta prop de la mitjanit el dia 11 de Setembre.

Aquesta tempesta va ser fruit d'un front que va fer baixar força les temperatures i ja va deixar les mínimes amb dades pretardorenques. El dia 13 a can Coll la mínima va arribar als 10,4º, la més freda de l'estiu.

Un cop acabat l'estiu, al que haguessim demanat alguna tempesta més, comença una tardor que ja veurem com pinta, si fem cas a les previsions fins finals de Setembre podríem parlar de més pluja de la que hem tingut aquest mesos que, de fet, és el que tocaría. Esperem-ho perque els nostres camps i els nostres boscos de Collserola comencen a demanar una bona regada.

Els observadors meteorològics

Arrivem al darrer cap de setmana del mes d'Agost, el mes de les vacances per excel·lència al nostre pais.

Jo també he fet "vacances" al blog i així des de fa unes setmanes no he publicat cap comentari però la meva dedicació al seguiment de la meteorología no ha minvat, de fet cada dia estic al peu del canó gracies a la "feina" d'observador de meteorología.

Per aquest motiu vull parlar dels observadors meteorològics que ja sigui festa o vacances, plogui o faci sol, recollim les dades, observem els meteors per poder fer un seguiment que amb el pas del temps determinará com és el clima de l'indret en qüestió.

Tots hem pogut veure gràfiques on amb una ràpida ullada interpretem quan plou més o quan fa més fred. Aquestes gràfiques porten una feina diaria darrera doncs d'altra manera no tindríem series de dades suficientment fiables.

Les observacions de les quals fem seguiment poden ser més o menys en funció de l'importància de l'observatori i la quantitat d'aparells de mesura de que disposem. Una observació bàsica i que no implica l'us d'estris meteorològics és l'anotació dels meteors. No cal tenir masses coneixement de meteorología per saber si hi ha boira, si tenim tempesta, pluja o neu. Si portessim un registre d'aquest fenòmens ja tindríem el que sería un Diari meteorològic. L'afició ens portaría a aprofondir en els conceptes més usuals que els observadors tenim en compte.

Quina diferència hi ha entre boira i boirina? és boirina o calitja? cau granís o pedra? neu o neu granulada? hem tingut rosada o gebrada? quan podem dir que hem tingut tempesta i quan podem valorar-ho com trons llunyans?

A partir d'aquí i ja utilitzant aparells de mesura podrem quantificar aquestes observacions. Els termòmetres ens dirán si la temperatura ha pujat o ha baixat, si hem passat dels 30º o be ha baixat de 0º. El pluviòmetre ens permet saber la quantitat de pluja o neu que ha caigut. Aquests seríen els aparells bàsics però podríem completar l'observatori amb un higròmetre que mesura la humitat, un baròmetre que segueix la pressió atmosfèrica, un anemòmetre que ens informa de la velocitat i direcció del vent, inclús podríem disposar de termòmetres que mesuren la temperatura a diferents alçades, també sota terra.

La sofisticació de l'observatori ens permetría tenir més instruments que mesuressin la radiació solar, l'evaporació, l'intensitat de pluja i altres aparells automàtics i electrònics que permetin fer un seguiment quan no está l'observador i també, si s'escau, conectar l'observatori a la xarxa d'Internet perque qualsevol pugui saber al moment quines dades tenim.

No cal dir que aquestes informacions son importants per valorar l'estat de confort tant de persones, animals i, molt important, dels vegetals i planificar activitats a l'aire lliure, ja siguin viatges, festes o treballs.

L'observatori de Cerdanyola a can Coll és un observatori molt jove, per tant, no disposem de molt instruments. De moment, una gavia meteorològica amb termòmetres de màxima i mínima i un pluviometre de 200 mm, aparells que pertanyen a l'Agencia Estatal de Meteorología (AEMET) antic Instituto Nacional de Meteorología (INM). Amb temps i dedicació esperem anar fent-lo més gran i util per a la població, especialment pels cerdanyolencs però també per la gent que diariament ve a gaudir dels camins de la Collserola vallesana.